Els
docents hem de reconèixer que fem de guia, que hem d'estar preparats i
capacitats, començant a respectar-nos per poder respectar als altres, buscar
internament a cada estudiant els seus somnis, sentiments, desitjos, hem de ser
exemple, conèixer als alumnes, reconèixer els qui han avançat en el procés
d'aprenentatge, convertir l'aula en un lloc participatiu, democràtic, ple de
pau, d’entusiasme, també superar conflictes i veure'ls com a oportunitats per
al canvi. La crítica recau sobre un sistema que, més que educatiu, és
d'ensinistrament, a més, és una eina per formar treballadors útils al sistema,
en la intenció de mantenir l'estructura social vigent. Els mètodes alternatius,
enfront d'això, busquen que l'estudiant assumeixi la responsabilitat de qui és,
promovent una educació basada en la creativitat i el coneixement de les
emocions, de manera que cada individu triï la seva pròpia destinació.
Els
comportaments dels alumnes en l'actualitat no són semblants als d'anys enrere,
tampoc ho són les seves necessitats, preferències, formes de pensar, etc.
D'aquesta manera, quan els professors implementen formes d'estudi que
s'utilitzaven en èpoques passades, genera en els estudiants sensacions
negatives. Per a això, hem d'evolucionar i ser una part fonamental en el
desenvolupament de l'estudiant, ja que depenent de les eines, mètodes i
tècniques adequades, s'aconsegueix l'aprenentatge, que ha de ser creatiu,
dinàmic, participatiu, i també estar conscients que s'ha d'utilitzar noves
tècniques com les TIC, estar capacitats, actualitzats per enfrontar aquests
reptes de la tecnologia, buscar nous procediments, nous mètodes, que donin
reposada als problemes d'educació, deixar el ser autoritari, pel respecte,
l'amor, hem de conèixer el potencial dels estudiants i guiar-los a enfrontar
els reptes per aconseguir l'èxit, deixar la metodologia conductista i prendre
un enfocament constructivista. En l'actualitat, s'implementa, i és percebut
positivament, el sistema educatiu d'aula-taller conegut en el camp de la
pedagogia, com la forma de connexió entre aquells coneixements transmesos a
l'aula i el desenvolupament dels alumnes. La
paraula taller, fa referència en la ment dels éssers humans a un lloc on es
treballa, on els coneixements es porten a la pràctica. És aquesta definició la
més corrent, com que es tracta d'una forma d'ensenyar, però més precisament
d'aprendre allò que es duu a terme de forma grupal, sent tots dos indicadors
perfectes de la noció d'aquest terme des del punt de vista pedagògic.
Aquest sistema educatiu, hauria
de ser tingut en compte atès que molts alumnes recorden més el que fan i posen
en pràctica, que aquells que estan obligats a aprendre de memòria. Es pot
assegurar que “aprendre una cosa veient-la i fent-la és alguna cosa molt més
formadora i vigoritzant que aprendre simplement de forma verbal d'idees”. Les
institucions haurien de capacitar als docents en aquest àmbit, a fi de portar a
la pràctica l'aula-taller i aconseguir veure resultats en el dia a dia.
Existeixen professors que obliguen a l'alumne a memoritzar temes vistos a
classe; els resultats en estudiar de memòria o aplicant la teoria a la
pràctica, no seran els mateixos, en el primer cas és molt probable que
l'estudiant després
de ser examinat, oblidi els conceptes estudiats; per contra, en el cas de
l'alumne que hagi adquirit experiència dins de l'aula al llarg del curs, els
coneixements apresos quedaran fixats. Així, la vida escolar passa a ser menys
traumàtica, més didàctica i molt més enriquidora.
No
necessitem una autoritat que talli la llibertat de l'alumne, i que solament
vulgui alimentar la creativitat il·limitada que ells tenen. Cal destacar que si
bé és necessari, en moltes situacions, establir límits o prohibicions, l'escola
ha de fomentar l'aprenentatge i el respecte mutu al llarg de la vida sense
imposar un sistema autoritari. Sens dubte, l'aula-taller proposa tot el
contrari; en l'àmbit de cicles formatius per exemple, els coneixements
s'haurien d'aconseguir concretament en la inclusió d'un camp d'actuació
vinculat amb el futur professional dels estudiants. D'aquesta manera se li
permet a l'alumne que s'expressi, doni opinions i fins i tot suggeriments, però
sempre amb respecte i reconeixent al professor com la persona encarregada de
recolzar el creixement i l'aprenentatge de l'alumne, i formant part de la
creació de la identitat de cadascun d'ells.
Fer
dels centres educatius un lloc on educadors i estudiants col·laborin mútuament,
és a dir, un lloc on s'aprèn fent, on els alumnes puguin i hagin d'aportar
idees i solucions a problemes per a tasques específiques, treballant
conjuntament amb el docent. Permet tant a alumnes com a professors viure un
clima educatiu superior i extraordinari. Per part del docent, obté satisfacció
com a professional, en veure que els estudiants comprenen i aconsegueixen posar
en pràctica els temes vistos a classe. Per part dels alumnes en aconseguir,
mitjançant aquesta metodologia, la motivació que els brinda l'entendre i saber
utilitzar conceptes sense por a equivocar-se, i els quals aplicaran més tard en
la seva vida professional. És important acabar un curs, sabent que tot el treball
de l'any a ha estat comprès, aplicat i resolt; incloent-hi diferents
aportacions individuals i treballant conjuntament amb el docent i l'aula, fent
així de l'aprenentatge no només un record, sinó una marca que quedarà a cada
persona per sempre.
Un
sistema educatiu tradicional és excloent des de tot punt de vista, ja que
selecciona al tipus de persones que estaran arribant a les universitats, les
quals seran els que faran part de les elits que dominen els sistemes de
producció i la resta de persones pels quals l'escola no és adequada, estan
destinats a altres tipus de treballs més precaris. La invitació llavors, és, a
generar consciència i reconèixer que som iguals com a individus de manera
biològica, però social i culturalment som diferents, això inclou que cadascun
té ritmes d'aprenentatge diferents, interessos i motivacions diferents,
intel·ligències diferents, maneres de relacionar-se diferents, per tant
respectar i valorar aquestes diferències facilita la interacció a les aules de
classe i a la vegada fa que l'estudiant pugui aprendre sense imposicions i amb
igualtat d'oportunitats, la qual cosa contribueix al bon desenvolupament com a
persona.
Com a futurs pedagogs, hem
de començar a treballar com a agents multiplicadors en un procés de
sensibilització que contribueixi a generar canvis substancials a l'educació
tradicional, de tal manera que l'educació sigui espais de reflexió i diàleg
mutu que li permeti a l'estudiant pensar, comprendre, raonar, crear i construir
nous coneixements, i al mateix temps, enfortir-se com a futur adult.
Molt complerta la visió que dones del tema. D'altra banda, et plantejo, pot 'el sistema' permetre's canvis que el portin a no tenir les persones capaces de seguir mantenint-lo? no sé si m'explico... Ser revolucionari i crític està bé, fins que pot ser et veus sol i que altres agafen les tasques que tu, el crític, no volies... :-P
ResponEliminaseguim!
Voler infiltrar-se és una bona motivació ;-)
ResponElimina